Les Abattoirs. Museu d’art modern i centre d’art contemporani (Tolosa de Llenguadoc) 

Dins el pol cultural de la riba esquerra del riu Garona, aquest museu ocupa un espai de més de 7.000 metres quadrats, obra dels arquitectes Antonie Stinco i Rémi Papillaut de 1995. És un centre per a exposicions, experimentació i serveis auxiliars. El fons artístic inclou obres modernes i contemporànies de l’escena internacional, de la conca mediterrània, de l’extrem Orient i d’Amèrica. L’obra més monumental d’aquesta col·lecció de més de 2.000 peces és el teló de Picasso 'la despulla del Minotaure vestit d’arlequí'.

Museu Fenaille (Rodez)

El Museu explica la història de l’antiga província de Rouergue, en quatre grans etapes. És un viatge en el temps que s’inicia amb les primeres empremtes de l’home fa 300.000 anys i acaba al segle XVII. El recorregut comença amb la col·lecció única d’estàtues-menhirs. Continua amb Rodez com a capital a l’època gal·lo-romana i amb la província de Rouergue a l’Edat Mitjana, fins als segle XVI i XVII. És un museu per descobrir en família i un espai per als més joves.

Museu dels Agustins. Museu de Belles Arts de Tolosa

Fundat el 1795, ocupa un antic convent del segle XIV amb ampliacions del XVII i del XIX. El Museu té prop de 700 pintures i escultures de l’Edat Mitjana fins al començament del segle XX, que inclouen des d’escultures romàniques i gòtiques de Tolosa de Llenguadoc i la seva regió fins a pintures de les escoles francesa, italiana, flamenca i holandesa.

Teatre (Escena Nacional) l’Athanor d’Albi

L'Athanor, Escena Nacional d'Albi, és una estructura pluridisciplinària: a més d’arts escèniques, s’hi projecta cinema i és un lloc de trobada de les arts plàstiques i fotogràfiques. L’Athanor programa espectacles a dues sales, disposa d’una sala de cinema d’art, assaig i recerca i tres espais d’exposicions. És així com cobreix el conjunt de disciplines artístiques de la creació contemporània i dóna suport al descobriment de joves creadors.

La ciutat de l'espai. Parc de l'aventura espacial 

La ciutat de l'espai és un lloc imprescindible per al coneixement del cel i de l'espai. El visitant pot veure nombroses exposicions en els 4 nivells del pavelló de les exposicions, veure el parc i descobrir el coet Ariane V, el planetari, la Terradome, l'estació Mira, la càpsula Soyauz, l'Astria amb el seu cinema en 3 dimensions i el seu gran planetari. El visitant es fa actor de totes aquestes experiències espacials, com ara el llançament del coet, l'exploració del planeta Mart, l'observació de la terra, etc i aprèn també participant en debats, trobades, espectacles, en què es reflexiona sobre el temps i la vida en l'espai.

Casa de les Arts Georges Pompidou

La Maison des Arts Georges Pompidou, creada l'any 1989, associa la memòria de Georges Pompidou a la vila de Cajarc, on aquest gran home de cultura i defensor de l'art contemporani feia estades regularment. La Maison des Arts, que avui acull un centre d'art contemporani, residències d'artistes i una artoteca, ha esdevingut un punt de trobada d'artistes confirmats o prometedors, inspirat per una voluntat constant de compartir amb el públic gustos i inquietuds. El centre d'art és un laboratori permanent, format i estructurat per les obres, on es presenten les noves tendències de l'art contemporani.

Museu Toulouse-Lautrec

El Museu Toulouse-Lautrec, veritable ambaixador de la ciutat d'Albi a escala nacional i internacional, exposa més de mil obres i acull cada any més de cent seixanta mil visitants d'arreu del món. La col·lecció, la més important del món amb caràcter públic, va ser donada al municipi per la comtessa Adela, mare del pintor. Abasta des de les seves primeres obres de joventut fins a l'última tela que va pintar, i permet seguir l'itinerari de Lautrec al llarg dels seus anys de Montmartre, quan es va submergir en l'univers dels cabarets i del teatre. Les galeries instalolades a les sales del Palais de la Berbie foren inaugurades l'any 1922.

Le Parvis

Le Parvis és un centre cultural multidisciplinari (teatre, música, dansa, circ) que forma part de la xarxa de setanta 'escenes nacionals' de França. Le Parvis es consolida des de fa trenta anys com un punt de referència per a la creació i la difusió artístiques a França. La seva programació comprèn més de vuitanta espectacles, per a tots els públics i per a nens, que es presenta principalment a la sala pròpia, que es troba a Ibos, prop de Tarbes, i també a Tarbes, a la seva perifèria i al Departament d'Hautes-Pyrénées. Le Parvis és també un Centre d'art contemporani, una galeria de fotografia i una xarxa de quinze cinemes de poblacions petites o de zones rurals.

Teatre Nacional de Tolosa (TNT)

Els volums harmoniosos del TNT s'alcen en ple centre de la ciutat de Tolosa de Llenguadoc. En aquesta arquitectura adaptada a l'entorn urbà, signada per Alain Sarfati, es barregen la pedra, el maó rosat i el vidre. L'exterior de l'edifici contrasta amb un interior dedicat totalment a les arts de la veu i de la imatge, al plaer i al somni. L'amfiteatre el constitueixen diversos espais: una sala gran, un petit teatre modulable amb capacitat per a més de vuit-centes persones revestit de fusta fosca, i un estudi adaptat als formats breus i a lectures. Tots ells han esdevingut escenaris familiars per a un públic ampli, sensible a la diversitat i a l'esperit obert de la seva programació, que va des dels clàssics al repertori del futur, des de la dansa contemporània a la poesia, les arts del circ o els titelles i el teatre per a infants. Des de la seva inauguració, el mes d'octubre del 1998, s'ha consolidat a la ciutat com a lloc d'una invitació al viatge en companyia de les veus, els gestos i les paraules procedents de la regió, del país i del món sencer.

Centre de Desenvolupament Coreogràfic (CDC)

Aquest centre pilot, creat l'any 1995, és fruit de la iniciativa conjunta de l'Ajuntament de Tolosa de Llenguadoc, la regió Migdia-Pirineus i l'Estat francès. El seu objectiu és el desenvolupament de totes les modalitats de creació dins de l'àmbit de la coreografia, tant a escala local com nacional i internacional. La seva tasca està principalment relacionada amb la sensibilització del públic de cara a la dansa contemporània, a través de tots els mitjans de producció i de difusió d'obres i creacions, regionals, nacionals i internacionals. El CDC és també un centre dedicat a la formació professional dels futurs ballarins intèrprets i /o coreògrafs després de la seva etapa de formació inicial. D'altra banda, amb una voluntat de desenvolupar la cultura coreogràfica, el CDC acull un centre de documentació sobre la dansa, amb mil cent documents entre llibres i vídeos. Des del 2005, el CDC dóna nom al festival Internacional 'C'est de la Danse Contemporaine'.