Auditori Municipal Enric Granados (Lleida) 

Aquest auditori, de quatre plantes i 8.300 m2, és un dels equipaments culturals més importants de Lleida. Concebut per al foment i la promoció de la cultura musical, va inaugurar-se l'any 1994, i ara s'hi ofereixen des de música autòctona a grans clàssics i propostes innovadores. Al tercer soterrani de l'edifici, també s'hi alberga una notable exposició de ceràmica arqueològica del segle I aC.

CosmoCaixa (Barcelona)

CosmoCaixa, el Museu de la Ciència de Barcelona, és un centre de referència internacional. Entre els fins d'aquest espai de 50.000 m2 hi ha el de promoure el coneixement científic, el de desvetllar l'interès per la ciència i el de facilitar la interrelació entre ciència i societat. És així que, a la Sala de la Matèria, els visitants poden fer-hi un viatge des de l'origen de l'Univers a l'actualitat, o poden aprofundir en l'Univers al Planetari, igual com tenen l'oportunitat d'immergir-se en plena Amazònia al Bosc Inundat, de descobrir els secrets de la Terra al Mur Geològic, o de participar en tallers per a conèixer de primera mà els fenòmens científics.

Fundació Gala-Salvador Dalí (Figueres) 

Constituïda el 1983 en vida de l'artista, la Fundació té per finalitat de divulgar i protegir l'obra i el pensament de Salvador Dalí (1904-1989) i, en general, la seva aportació a les belles arts i a la cultura contemporània. La Fundació gestiona tres museus: el Teatre-Museu Dalí (Figueres), on hi ha dipositat el ventall d'obres que més bé tracen la seva trajectòria artística; la Casa-Museu Castell Gala Dalí (Púbol), amb les pintures i els dibuixos que ell va regalar a Gala perquè s'exposessin al castell; i la Casa Museu Salvador Dalí (Port Lligat, Cadaqués), formada per un conjunt de cabanes de pescadors convertides en taller, biblioteca, habitatge i, finalment, museu.

Gran Teatre del Liceu (Barcelona) 

Bastit l'any 1847 a la Rambla de Barcelona, aquest teatre d'òpera, de titularitat pública, és un dels més famosos d'Europa i un dels símbols de la ciutat. Destruït quasi del tot per un incendi l'any 1994, el Liceu va tornar a obrir el 1999, després d'haver estat reconstruït i ampliat, i ara té per fita de difondre l'òpera, bo i potenciant-ne les arts associades. És per això que, entre més activitats, programa temporades operístiques basades tant en partitures del gran repertori tradicional com en obres contemporànies.

MACBA (Barcelona)

El Museu d'Art Contemporani de Barcelona, situat al cor del Raval, ambiciona d'establir una memòria crítica de l'art a partir de la segona meitat del segle XX, fonamentada en tres pilars: la col·lecció pròpia, un programa d'exposicions temporals i un seguit d'activitats diverses. L'edifici dissenyat per l'arquitecte nord-americà Richard Meier, d'estil racionalista, combina línies rectes i corbes en un diàleg constant entre els espais interiors i la llum exterior, que hi penetra a través de galeries i grans lluernes.

Museu Nacional d'Art de Catalunya (MNAC, Barcelona)

El Museu Nacional d'Art de Catalunya, allotjat al Palau Nacional de Montjuïc (Barcelona), vol explicar, en un discurs global, l'art plàstic català, des del romànic fins a mitjan segle XX. Aquest discurs és possible gràcies a les mostres de totes les disciplines que s'hi conserven: des de l'escultura a la pintura, passant per les arts de l'objecte, gravats, cartells i fotografia. A banda tenir cura de les col·leccions que el formen, el MNAC també s'ocupa de la recerca, tant de la història de l'art com de la museologia (conservació, restauració, documentació i difusió). Entre les obres que preserva hi ha la col·lecció d'art romànic català i pintures del Renaixement i del Barroc signades pel Greco, Zurbarán, Velázquez, Cranach o Rubens.

Museu del Cinema (Girona)

El Museu del Cinema de Girona permet de recórrer una llarga història de les imatges, des de les ombres xineses de fa dos mil anys a la invenció de la televisió, passant per la càmera de cinema ideada pels germans Lumière. També s'hi pot visitar la col·lecció Tomàs Mallol, constituïda per aparells cinematogràfics i pre-cinematogràfics, de renom mundial.

Museu Episcopal (Vic) 

El Museu Episcopal de Vic ocupa actualment un edifici modern dissenyat pels arquitectes Federico Correa i Alfons Milà el 1995. Ara, aquest museu va prendre cos el 1891, mercès a l'esforç d'un grup d'intel·lectuals i clergues del Vic de la Renaixença per recuperar el patrimoni artístic català. Actualment, s'hi apleguen obres d'arqueologia, numismàtica, lapidària, pintura, arquitectura..., des de la prehistòria al segle XVIII. En sobresurt la col·lecció de pintura romànica i gòtica catalana.

Museu Nacional Arqueològic (Tarragona)

De la primera meitat del segle XIX, és el museu més antic de Catalunya d'aquesta especialitat. Atesa la importància històrica i monumental de l'antiga ciutat de Tàrraco, aquest museu té una clara vocació romanista. Per això ha esdevingut un centre de conservació i de difusió dels testimonis materials que il·lustren la romanització de la Península Ibèrica. 

Museu Picasso (Barcelona)

Producte de la ferma voluntat de Pablo Picasso de deixar a Barcelona l'empremta del seu art, aquesta s'hi concreta en una col·lecció permanent de pintures, dibuixos, gravats i ceràmiques, que supera les 3.600 obres. Per això el Museu Picasso de Barcelona és, alhora, un centre de referència per a conèixer els anys de formació d'aquest artista genial i un testimoni del seu vincle amb Barcelona. 

Fundació Joan Miró (Barcelona)

La Fundació Joan Miró de Barcelona, nascuda el 1975, ocupa un edifici singular, projectat per Josep Lluís Sert, i conté la col·lecció pública més important d'obra de Joan Miró, una de les personalitats més influents i universals de l'art del segle XX. Com a centre d'art contemporani, la Fundació ofereix també un programa d'exposicions temporals i activitats que abraça totes les vessants de l'art del nostre temps, incloent-hi la recerca artística i l'experimentació dels joves creadors amb un espai expositiu pioner a Barcelona, l'Espai 13.

Fundació Antoni Tàpies (Barcelona)

Instituïda pel pintor el 1984, promou l'estudi, el coneixement i la comprensió de l'art modern i contemporani. Per això proposa col·laboracions, interdisciplinàries i plurals, entre especialistes de les àrees del saber. Emplaçada en un edifici modernista restaurat, s'hi brinden exposicions, instal·lacions, simposis i conferències i tot d'activitats vàries. També alberga una biblioteca especialitzada en Tàpies i l'art del segle XX.

CaixaFòrum (Barcelona) 

Dedicat a l'art contemporani, és un dels grans centres culturals de Barcelona, de 12.000 m2. Conté un auditori, una biblioteca-mediateca, un taller pedagògic, tres sales d'exposicions, tallers de restauració, un magatzem de la Col·lecció d'Art Contemporani de la Fundació la Caixa, dues sales polivalents i una llibreria. L'edifici, situat al peu de Montjuïc, és l'antiga fàbrica Casaramona, una joia modernista de l'arquitecte Puig i Cadafalch. Al vestíbul de la nova planta soterrada, dissenyat per Arata Isozaki, hi ha un gran mural de Sol LeWitt.