Castell-Museu de Cayla


El castell-museu del Cayla es troba al departament del Tarn, al sud-oest de França, envoltat dels vinyars de la comarca del Gaillacois, dins del terme municipal d'Andillac, prop de Cahuzac-sur-Vèr. És la casa natal del poeta romàntic i prohom del Llenguadoc Maurice de Gérin i de la seva germana Eugénie.

Centre de Fotografia de Lectoure


El Centre de Fotografia de Lectoure és un centre d'art especialitzat en arts visuals i, particularment, en fotografia. És l’únic centre d'art fotogràfic de la regió Migdia-Pirineus i l’únic a França situat en el medi rural. Un dels objectius actuals del centre és treballar per l'obertura cap a les regions europees. El centre rep el suport del Ministeri de Cultura (DRAC), la Regió Migdia-Pirineus, el Consell General de Gers i l’Ajuntament de Lectoure.

Institut Occitània-Al Andalus

Fundat a principis del 2006, la missió d’aquest organisme és, d’una banda, donar a conèixer els lligams que van existir entre la civilització àrabo-bereber d'Al Andalus i la civilització occitana dels trobadors, en contacte directe amb les marques andaluses de Catalunya, Aragó i Navarra, i d’altra banda, enfortir els lligams actuals entre Occitània i el Magrib mitjançant conferències i col·loquis, circuits temàtics, publicacions i actes.

Maison des Arts Georges Pompidou

La Maison des Arts Georges Pompidou, creada l’any 1989, associa la memòria de Georges Pompidou a la vila de Cajarc, on aquest gran home de cultura i defensor de l’art contemporani feia estades regularment. La Maison des Arts, que avui acull un centre d’art contemporani, residències d’artistes i una artoteca, ha esdevingut un punt de trobada d’artistes confirmats o prometedors, inspirat per una voluntat constant de compartir amb el públic gustos i inquietuds. El centre d’art és un laboratori permanent, format i estructurat per les obres, on es presenten les noves tendències de l’art contemporani. 

Museu d’art modern i contemporani Les Abattoirs


Alhora que la riba esquerra de la Garona es consolida com a autèntic pol cultural, veu la llum un concepte inèdit a França, sota els auspicis de l’Ajuntament de Tolosa de Llenguadoc i el Consell Regional de Migdia-Pirineus. El projecte, firmat el 1995 pels arquitectes Antoine Stinco i Rémi Papillault, se situa en l’escenari dels antics escorxadors dissenyats per Urbain Vitry i inaugurats l’any 1831. És un espai de més de 7000 m2 on poden realitzar-se exposicions permanents i temporals, experimentació artística i accions d’ajuda a la creació; acull també una biblioteca oberta al públic, una llibreria, un auditori i un cafè-restaurant. La seva col·lecció, que consta d’un fons d'art modern i un fons d'art contemporani, s’enriqueix des del 1998 amb una voluntat manifesta d’obertura envers l’escena internacional.

Museu Champollion

Casa natal de Jean-François Champollion, desxifrador de jeroglífics, aplega una col·lecció d'antiguitats egípcies. Entorn d’una còpia de la Pedra de Roseta, el museu ha reunit manuscrits de Jean-François Champollion i del seu germà Jacques-Joseph, edicions originals del desxifrador i retrats que evoquen moments importants de la vida del paleògraf, el desxiframent i l’expedició a Egipte.

Museu dels Agustins. Museu de Belles Arts de Tolosa de Llenguadoc

Fundat el 1795, ocupa un antic convent del segle XIV amb ampliacions del XVII i del XIX. El Museu té prop de 700 pintures i escultures de l’Edat Mitjana fins al començament del segle XX, que inclouen des d’escultures romàniques i gòtiques de Tolosa de Llenguadoc i la seva regió fins a pintures de les escoles francesa, italiana, flamenca i holandesa.

Museu Denys-Puech

A partir del 1903, l’escultor Denys Puech formula el projecte de crear 'un santuari de l'art de l’Aveyron' a la vila de Rodez. Després de donar al municipi un important fons d’escultures i dibuixos, convenç el pintor orientalista Maurice Bompard (1857-1935) i el gravador Eugène Viala (1858-1913), amics seus, que donin algunes de les seves obres per constituir les col·leccions del nou museu. Aquestes obres es troben actualment a la planta baixa del museu, acompanyades de les escultures de Denys Puech. El museu organitza diverses exposicions temporals a l’any, que presenten el treball d’artistes residents o retrospectives sobre l’obra de pintors i escultors de la segona meitat del segle XX.

Museu Fenaille


El Museu explica la història de l’antiga província de Rouergue, en quatre grans etapes. És un viatge en el temps que s’inicia amb les primeres empremtes de l’home fa 300.000 anys i acaba al segle XVII. El recorregut comença amb la col·lecció única d’estàtues-menhirs. Continua amb Rodez com a capital a l’època gal·lo-romana i amb la província de Rouergue a l’Edat Mitjana, fins als segle XVI i XVII. És un museu per descobrir en família i un espai per als més joves.

Museu Goya

El museu està instal·lat a l’antic palau episcopal, construït l’any 1675 sobre els plànols de Jules Hardouin-Mansart, arquitecte de Versailles. L’any 1947, sota la denominació de Museu Goya, esdevenia l’únic museu que hi ha a França de pintura espanyola dels segles XIV-XV fins als nostres dies. 

Museu Saint-Raymond

El museu Saint-Raymond de Tolosa de Llenguadoc conserva i exposa obres de les civilitzacions mediterrànies de l’Antiguitat. Hi podem descobrir l’esplendor en època romana de la vila de Tolosa i de la província Narbonense. El museu és conegut per la seva excepcional col·lecció d’escultures romanes procedents de la vil·la de Chiragan, a Martres-Tolosane. El soterrani presenta un notable conjunt de sarcòfags esculpits pels primers cristians. El museu s’encarrega també de la conservació i exhibició al públic de tres jaciments arqueològics: la cripta de l’antiga església de Saint-Pierre-des-Cuisines (basílica funerària del final de l’Antiguitat), l’amfiteatre romà de Purpan i la piscina de les termes romanes d’Ancely.

Museu Toulouse-Lautrec

El Museu Toulouse-Lautrec, veritable ambaixador de la ciutat d'Albi a escala nacional i internacional, exposa més de mil obres i acull cada any més de cent seixanta mil visitants d’arreu del món. La col·lecció, la més important del món amb caràcter públic, va ser donada al municipi per la comtessa Adela, mare del pintor. Abasta des de les seves primeres obres de joventut fins a l’última tela que va pintar, i permet seguir l’itinerari de Lautrec al llarg dels seus anys de Montmartre, quan es va submergir en l’univers dels cabarets i del teatre. Les galeries instal·lades a les sales del Palais de la Berbie foren inaugurades l’any 1922.