- ACTUALITAT CULTURAL
- LA CULTURA A L'EUROREGIÓ
Art, museus i exposicions
Casa natal de Goya – Museu del Gravat (Fuentetodos)
Fuendetodos va recuperar el 1985 la casa natal (s. XVIII) del pintor Francisco de Goya (1746-1828), en què és ben perceptible l'austeritat que va influir la seva obra. El 1989 es va instituir el Museu del Gravat, que ofereix a la contemplació del visitant les quatre sèries de gravats (capricis, desastres, tauromàquia i disbarats) de l'aragonès més universal, a més d'exposicions temporals d'artistes actuals relacionades amb els gravats de Goya.
Casa Natal de Miguel Servet. Villanueva de Sijena
La casa Natal de Miguel Servet, en Villanueva de Sijena (Osca) allotja un centre d'interpretació de la vida i obra del genial humanista, teòleg i metge espanyol del segle XVI nascut a Aragó. La casa és també la seu de l'Institut d'Estudis Sijeneses Miguel Servet (Michael Servetus Institute). L'Institut és una entitat cultural de caràcter públic i sense ànim de lucre, fundada el 1976 per difondre l'obra i el llegat de Servet a Espanya i a l'estranger. La casa acull també una sala d'exposicions i un saló d'actes en el qual se celebren les activitats acadèmiques i culturals de l'Institut. Disposa d'una biblioteca especialitzada en estudis servetianos a la qual poden accedir tots els investigadors que ho desitgin. L'Institut compta amb una seu a Brussel·les (Rue Van Eyck 48, 1000 Bruxelles).
Casa Museu Salvador Sabaté. Fraga
Entre les mateixes parets en les quals va viure el pintor lleidatà Salvador Sabaté (1921-1984) a Fraga fins a la seva mort, la seva família ha instal•lat les obres de l'artista, configurant una casa museu que, a més de l'opció de la simple visita, ofereix una intensa programació d'activitats culturals i didàctiques. L'obra de Sabaté es pot veure al llarg de les estances de la casa museu segons afinitats temàtiques i sentimentals, sense atenir-se a una ordenació cronològica de l'obra d'un artista caracteritzada per la varietat i la pràctica simultània de tècniques molt diferents i estils.
Centre d’Art i Natura Fundació Beulas (CDAN) Osca
El Centre d'Art i Natura de la Fundació Beulas (CDAN), inaugurat a principi del 2006, és un edifici de 1.700 m2, projectat per l'arquitecte Rafael Moneo. Els fins d'aquest centre: creació, difusió i estudi del moviment artístic Land Art en l'àmbit internacional, es duen a terme amb intervencions en el paisatge, exposicions temporals, formació especialitzada i amb un centre de documentació.
Erigit el 1990, és un centre de referència tant per a entesos en l'obra de Luis Buñuel com per a qui vulgui conèixer aquest cineasta, l'entorn que el va marcar i la seva obra. El centre prossegueix la investigació i la divulgació de l'obra de Buñuel, alhora que promou un territori ric en patrimoni artístic i natural. A tal fi ofereix exposicions i activitats relacionades amb la figura del cineasta i la seva obra. Al segon pis hi ha una mediateca i una sala multiús per a seminaris i tallers, i una de sonorització, muntatge i postproducció audiovisual per a tallers d'imatge.
Centre Cultural Ibercaja (Osca)
Al palau restaurat de Villahermosa, dintre el nucli antic d'Osca, l'any 2005 s'hi va obrir el Centre Cultural Ibercaja d'Osca. En 2.500 m2 i cinc plantes, s'hi programen i duen a terme activitats culturals diverses: congressos, seminaris, exposicions, cursos i tallers, artístics i de restauració. També hi ha 34 equips informàtics d'accés gratuït a internet.
Centre d’Història de Saragossa
Entre els propòsits d'aquesta infrastructura destinada a la interpretació de la història de la ciutat de Saragossa i al desenvolupament de l'activitat cultural, hi ha el de millorar l'espai urbanístic de la ciutat, de projectar-la en l'àmbit nacional i internacional i de proporcionar un nou recurs als ciutadans de Saragossa. El centre (una antiga església del segle XVIII) forma part de les actuacions previstes pel Pla Integral del Nucli Antic, fet que contribueix a projectar el barri de San Agustín-Tenerías-Magdalena. A les tres plantes del centre, s'hi brinden exposicions sobre la ciutat i els seus habitants a partir dels conceptes d'espai, temps i vida.
Galería Spectrum Sotos (Saragossa)
Inaugurada el 1977, s'ha especialitzat des del principi en fotografia. No és, doncs, una simple galeria d'art consagrada a la fotografia, sinó també una escola de fotografia on es fan cursos, tallers i seminaris. El club fotogràfic programa activitats com ara conferències, debats i reunions entre fotògrafs. Amb el designi de promoure la fotografia com a obra d'art i de potenciar el mercat, ha incentivat l'edició del "Portafolio Spectrum Sotos", una selecció de fotos originals i exclusives d'artistes de renom de tot el món.
Huexpo: museus i centres d’interpretació a Osca
Aquest portal fa difusió dels centres expositius (museus, centres d'interpretació, béns museïtzats) de la província d'Osca, que ara són 14. A més d'una informació exhaustiva sobre les característiques, serveis i continguts de cada centre, Huexpo relaciona els museus amb l'entorn immediat perquè l'usuari pugui completar-ne la visita amb rutes temàtiques. Les altres seccions mostren al visitant la riquesa del patrimoni de l'Alt Aragó i li ofereixen informació pràctica per a organitzar la visita. Les seccions de Huexpo són els Centres expositius, les exposicions temporals i les rutes.
Inaugurat el 1979, és un centre d'activitats culturals, proveït d'una biblioteca i un museu amb més de 800 obres donades pel catedràtic, filòsof, crític de cinema i escriptor, José Camón Aznar (Saragossa, 1898-Madrid, 1979). A través de l'Institut d'Humanitats, el museu, situat en un palau renaixentista del segle XVI, organitza activitats diverses: exposicions, conferències, concerts, cursos monogràfics, seminaris d'investigació de postgrau, tallers de gravat, visites guiades, publicacions i premis d'investigació i de crítica d'art.
Museu de Jocs Tradicionals. Campo
A diferència dels altres museus etnogràfics, el de la població de Campo proposa un recorregut lúdic de la ruralia. És una exposició amena, amb una gran varietat de jocs i diversions, que obre una perspectiva inusual dels processos socials i culturals rurals a partir del joc, amb jocs destinats als infants, al jovent i als adults, de l'un sexe i de l'altre.
Fundat el 1873 per iniciativa de la Comissió Provincial de Monuments i de Valentín Carderera, que hi va deixar la seva col·lecció particular, el museu ocupa l'antiga Universitat Sertoriana. És una construcció civil barroca annexa a les restes del Palau dels Reis d'Aragó, que avui serveix de sala d'exposicions temporals. El Museu d'Osca guarda restes arqueològiques de la prehistòria i obres pictòriques dels segles XV-XX, entre les quals una de Goya i l'obra completa de Ramón Acín. Al pati porticat hi ha capitells, escuts d'armes i làpides romanes.
Museu de Tapissos de l’Arquebisbat de Saragossa
Al costat de la Basílica del Pilar de Saragossa, a la catedral del Salvador, més coneguda per la Seo, hi ha el Museu de Tapissos, amb una col·lecció pertanyents al Capítol Metropolità. Formada per una setantena de peces de tot el món, se'n destaquen els flamencs, teixits entre els segles XV-XVII, amb sederies i or. Cada tapís, d'unes dimensions enormes, conté detalls petits que expliquen històries, personatges, sorpreses... dels millors teixidors de cada època.
Format per dos edificis singulars del centre històric de la ciutat de Terol, aquest museu té una secció d'arqueologia i etnografia (arts i cultura popular, joguines...) i una d'art contemporani. Ara, el museu es destaca, de fet, per activitats de suport, foment i divulgació de les creacions contemporànies. Erigit el 1956, organitza conferències, concerts, exposicions i activitats divulgatives. Disposa d'una biblioteca especialitzada, d'un departament de conservació i restauració, de laboratoris fotogràfics i de sales de treball per a investigadors.
En aquest museu, alhora arqueològic i de belles arts, s'hi poden contemplar des de peces de la prehistòria i de l'època musulmana, a obres de Bayeu i de Goya. En sobresurten la col·lecció de pintura gòtica i els retrats del rei Ferran VII i del duc de Sant Carles, pintats per Goya el 1814.
Museu de les Termes (Saragossa)
Al centre de la ciutat romana de Caesaraugusta, entre els espais del fòrum i el teatre, es van construir unes termes públiques, que van funcionar des del segle I aC a la primeria del segle IV dC. De les estances originals: vestidors, sales calentes, temperades i fredes, gimnàs..., s'han conservat restes d'unes latrines (utilitzades a final del segle I), enderrocades per a construir-hi una gran piscina porticada, on es podia nedar a l'aire lliure.
Museu del Fòrum de Caesaraugusta (Saragossa)
Situat sota l'actual plaça de la Seo, alberga les restes arqueològiques trobades a les excavacions fetes entre els anys 1988-1991a l'emplaçament original. El Fòrum constava d'una gran plaça central porticada, envoltada d'edificis públics i presidida per un gran temple.
Les estructures arquitectòniques són de de dues èpoques. De la primera, del temps de l'emperador August, se'n conserven restes d'un mercat i canonades d'aigua potable, una claveguera i murs. De l'època de l'emperador Tiberi, trenta anys més tard, se'n conserva un fòrum molt espaiós, una gran claveguera, canals i fonaments posteriors d'una part del pòrtic i locals annexos. A Saragossa el fòrum no era al centre de la ciutat, sinó a prop del riu Ebre, per l'activitat mercantil.
A l'antiguitat el riu Ebre era navegable i a les ribes hi havia ports com el de Caesaraugusta, situat a la riba dreta. Al Museu del Port Fluvial, s'hi accedeix per la plaça de San Bruno, al límit nord-oriental del complex de la ciutat romana, on hi havia un edifici que feia de magatzem i dava accés al riu. El museu conserva marques fetes pels constructors: soldats de les legions VI Victrix, IV Macedonica i X Gemina, fundadores de la ciutat. Al soterrani també hi ha marques que permeten de veure la diferència d'alçada entre el port i la gran plaça del Fòrum.
Conté el testimoni fidel dels devots de la diòcesi de Jaca d'una colla de segles. Instituït el 1963, va sofrir unes quantes transformacions fins que el 1990 es va especialitzar en Romànic i Gòtic i va esdevenir un exponent de la pintura medieval. L'edifici guarda capitells, l'antic claustre romànic i les capelles medievals dedicades a Santa Margarida, Santa Llúcia i Sant Felip. Una part d'aquests espais és destinada a exposicions temporals, i l'altra, a les exposicions permanents del museu, com ara talles romàniques, pintures murals i imatges gòtiques.
Situat a la catedral d'Osca, el museu ha estat remodelat en dues ocasions, la darrera el 2001. Les obres exposades es distribueixen entre la sala capitular, el claustre gòtic i l'església parroquial de la catedral, on hi ha les sales d'Orfebreria, Art medieval i Art del Renaixement i del Barroc. A més de les exposicions, s'hi organitzen tallers didàctics per a escolars: d'arquitectura, iconografia, tècniques de pintura i estucatge, i de scriptorium medieval.
El Museu Diocesà de Terol o Museu d'Art Sacre té la seu al Palau Episcopal, un edifici que data dels segles XVI-XVII. A la planta baixa del palau predominen l'escultura i la pintura mentre a la superior abunden les peces d'argenteria i les peces de vestir litúrgiques.
Inaugurat el 1985, el museu ressegueix la trajectòria artística de l'escultor aragonès Pau Gargallo (1881-1934). Emplaçat al palau d'Argillo (s. XVII), que és monument nacional, és dipositari de 82 escultures, 12 conjunts de cartrons, 70 dibuixos, 4 planxes de gravats, 3 gravats i 2 joies de Gargallo. Amb tota aquesta obra el museu organitza exposicions temporals, principalment d'escultura contemporània.
Inaugurat el 1994, guarda obres de l'escultor aragonès Pablo Serrano (1908-1985) i fomenta el coneixement de l'art contemporani. Actualment té un important projecte d'ampliació per a fer-ne un espai museístic de referència. Entre les peces més notables que s'hi exposen hi ha les escultures informalistes de Serrano, de la dècada del 1950, i un conjunt important d'obres de la seva esposa, Juana Francés. També preserva una col·lecció completa d'art gràfic contemporani i una selecció de pintura de Santiago Lagunas.
Museu Pedagògic 'La Escuela de Ayer' (Osca)
Aquest museu recull la història recent d'escoles i pobles d'Osca, moltes ja tancades, mercès a la feina del Centre de Professors i Recursos d'Osca (CEP). S'hi exposen materials representatius d'uns models d'escola, de mètodes i recursos didàctics que avui susciten interès o curiositat, que fan reflexionar sobre l'evolució de l'ensenyament i l'aprenentatge o que desvetllen records i vivències de la infantesa. La visita inclou un audiovisual.
Museu del Teatre Romà (Saragossa)
El teatre romà es va descobrir el 1972, arran d'unes obres al carrer de la Verónica. Construït el segle I dC i integrat al teixit urbà, sobresortia de les edificacions de la ciutat i era un punt de referència en un paisatge pla. El segle III l'activitat teatral va decaure i l'edifici va perdre materials, que s'aprofitaren per construir una muralla defensiva a prop. El museu s'alberga a la Casa de Juan del Pueyo, que després fou de la família Guillén, amb una façana del segle XIX, modificada posteriorment.
Aquest palau renaixentista, amb un notable pati de columnes, fou comprat i restaurat per la Diputació Provincial de Saragossa (1981-1984) per fer-hi activitats culturals: exposicions, conferències, projeccions i concerts. Ha esdevingut un espai sociocultural essencial de la ciutat: la restauració que se'n féu ja va merèixer la medalla d'honor d'Europa Nostra el 1987. A les estances del comte hi ha la sala d'exposicions, i les activitats es desenvolupen als salons.
Instituïda el 1961, deu el nom al pintor barroc José Luzán Martínez (1710-1785), professor de pintors aragonesos com Francisco Goya, Francisco Bayeu i Antonio Martínez. La sala és una plataforma de l'art contemporani espanyol. D'acord amb uns criteris molt selectius, s'hi exposen prestigiosos autors de les avantguardes artístiques més importants. Pertany a l'entitat bancària CAI (Caja de Ahorros de la Inmaculada de Aragón).
Sala d’Exposicions de la Diputació d’Osca
És una sala de la Diputació Provincial d'Osca que ofereix un ampli ventall de tendències artístiques contemporànies i exposicions col·lectives de temàtiques de tota mena.